LA JUNGLA

Al capítol anterior, us vaig explicar com les noves tecnologies artefactuals han influït en la meva manera d'entendre el de dibuix.
Avui, volia parlar-vos de com altres noves tecnologies han afecten el meu dia a dia.

L’altre dia, mentre esperava l’autobús, vaig començar a fer un anàlisis de les diferents opcions que tenia par anar a treballar. I em vaig sorprendre de la varietat d’opcions que tinc: a peu, passejant, en bus, metro o vehicle privat. El punt d’interès era torbar el mitjà de transport amb el que trigués menys temps en arribar a la feina.
Aquest anàlisi no va ser gens fàcil, ja que el temps de desplaçament està condicionat per molts factors, com per exemple: distància que a recórrer a peu, la freqüència de pas del transport públic, els semàfors, el tràfic, etc. I així vaig fer cap en l’anàlisi de les tecnologies que regulen els sistemes de transport.

Si ens fixem en tots els tres tipus de tràfic que interaccionen a cota del carrer (peatonal, rodat, en bicicleta), podem veure la necessitat de les tecnologies per regular aquests encreuaments . Podem trobar tecnologies artefactuals, com per exemple el semàfor, les càmares de control, el radar, etc. Aquests artefactes ens ajuden, a regular el tràfic i controlar les normes.

També trobem tecnologies simbòliques, com són el pas de zebra,

les senyals, els colors del semàfor, etc. Aquestes, igual que les que hem comentat abans, ens ajuden a regular el tràfic, però per fer-les servir hem de conèixer el codi per interpretar-les.

Finalment, estan presents les tecnologies organitzatives.

La forma d’organitzar-se el tràfic fins i tot en les situacions en les quals les normes no fan referència. Aquestes les trobem implícites en l’ordre de convivència de tots els vehicles dins del carrer i fan més domèstica la “jungla” en la qual un es veu immers quan es desplaça dins d’una gran ciutat. Podem dir que en aquest cas, les tecnologies no funcionen com ens agradaria, ja que el tràfic a les grans ciutats pot ser no és un bon exemple d’organització.

O si?