SESSIÓ 2 i 4

SESSIÓ 1

Get a Voki now!

LA JUNGLA

Al capítol anterior, us vaig explicar com les noves tecnologies artefactuals han influït en la meva manera d'entendre el de dibuix.
Avui, volia parlar-vos de com altres noves tecnologies han afecten el meu dia a dia.

L’altre dia, mentre esperava l’autobús, vaig començar a fer un anàlisis de les diferents opcions que tenia par anar a treballar. I em vaig sorprendre de la varietat d’opcions que tinc: a peu, passejant, en bus, metro o vehicle privat. El punt d’interès era torbar el mitjà de transport amb el que trigués menys temps en arribar a la feina.
Aquest anàlisi no va ser gens fàcil, ja que el temps de desplaçament està condicionat per molts factors, com per exemple: distància que a recórrer a peu, la freqüència de pas del transport públic, els semàfors, el tràfic, etc. I així vaig fer cap en l’anàlisi de les tecnologies que regulen els sistemes de transport.

Si ens fixem en tots els tres tipus de tràfic que interaccionen a cota del carrer (peatonal, rodat, en bicicleta), podem veure la necessitat de les tecnologies per regular aquests encreuaments . Podem trobar tecnologies artefactuals, com per exemple el semàfor, les càmares de control, el radar, etc. Aquests artefactes ens ajuden, a regular el tràfic i controlar les normes.

També trobem tecnologies simbòliques, com són el pas de zebra,

les senyals, els colors del semàfor, etc. Aquestes, igual que les que hem comentat abans, ens ajuden a regular el tràfic, però per fer-les servir hem de conèixer el codi per interpretar-les.

Finalment, estan presents les tecnologies organitzatives.

La forma d’organitzar-se el tràfic fins i tot en les situacions en les quals les normes no fan referència. Aquestes les trobem implícites en l’ordre de convivència de tots els vehicles dins del carrer i fan més domèstica la “jungla” en la qual un es veu immers quan es desplaça dins d’una gran ciutat. Podem dir que en aquest cas, les tecnologies no funcionen com ens agradaria, ja que el tràfic a les grans ciutats pot ser no és un bon exemple d’organització.

O si?

TECNOAUTOBIOGRAFIA

Hola a tothom! Soc la Irene, estudiant de primer de Mestre d'educació infantil. Aquesta primera entrada al blog pretén ser una tecnoautobiografía...
Un tema amb el que crec que puc explicar molt bé la introducció de les noves tecnologies en la meva vida es el DIBUIX. Així que us explicaré com ha canviat la meva manera d'entendre el dibuix segons les tecnologies han anat evolucionant...

Als primers anys de la meva vida,tot era molt simple. Totes les eines que necessitava per dibuixar eren un llapis i un paper. A més es respectava l'estil lliure característic dels nens petits: dibuix sense restriccions!



Tot va canviar quan una nit de reis, me van regalar aquell aparell tan sofisticat anomenat “SUPERPROYECTOR”. Amb aquesta maquina, els dibuixos es van tornar més realistes però menys originals... Només havia de seguir la línia que es projectava al meu paper i ja estava tot fet: que fàcil era dibuixar!!

Uns anys després vaig tornar al dibuix mes lliure o al dibuix mitjançant estris mes adequats als nens grans: els regles i el compàs. Tot eren instruccions per fer servir aquells instruments i perfeccionisme de la línia. Tot plegat i comparant-lo amb el dibuix lliure, em semblava una mica avorrit.

Poc després, quan vaig començar la carrera d’Arquitectura vaig trobar l'eina de dibuix mes gran que mai havia vist. Tots els estudiants ens vam haver de comprar aquella impressionant taula de dibuix. Ho tenia tot: paral·lex, regle, esquadra, era regulable en tres dimensions... Quina taula!


Tot es dibuixava amb llapis o a tinta, i cada plànol es repetia des de zero a cada canvi que sorgia al projecte... quina feinada!
Però aquesta taula tan completa, la vam fer servir gairebé dos anys. Després es convertí en un moble massa gran i inútil que ens feia nosa allà on el deixàvem. Vaig trigar anys en desfer-me d'aquell trasto!

La culpable de la jubilació de la taula de dibuix va ser una assignatura anomenada Geometria Descriptiva II, on vam aprendre a dibuixar amb l’ordinador. Des d’aquell dia som esclaus d’aquest aparell per produir plànols com a llonganisses. I com moltes coses, ens ha fet la vida mes fàcil, ja que les modificacions son més fàcils d’aplicar al plànol sense haver de començar des de zero. Tot i que plànols com els que es feien abans ja no es troben...



Com acomiadament, aquí us deixo un vídeo simpàtic sobre com ens anem adaptant a les noves tecnologies:





Fins aviat!